Llegendes de l’hotel

Hi ha qui diu que va ser el destí. D’altres, que va ser alguna cosa més poderosa. Sigui com sigui, gràcies a allò que va passar es va fer realitat un dels edificis més bonics de Barcelona: la Casa Climent Arola …

Francesc de P. Villar i Carmona era un jove arquitecte, quan li van encarregar de dibuixar allò que havia de ser el temple més imponent de la ciutat: la Sagrada Família . Va passar tres anys de la seva vida tancat, dedicat al projecte. Dia i nit ideava com havia de ser aquella església, però ningú, ni tan sols els seus col•laboradors més pròxims, en coneixien els detalls. Diuen que es va inspirar en les catedrals de l’edat mitjana; amb dimensions sobrehumanes i infinitat de detalls de l’època. Tot i això, només en va arribar a construir la cripta. Un dels seus ajudants el va trair. Se sospita –per bé que mai no s’ha arribat a provar– que va ser l’encara desconegut i jove arquitecte Antoni Gaudí qui en va robar part dels plans i va desvelar el secret que Villar i Carmona havia guardat gelosament en cadascun dels seus esbossos.* En conèixer el projecte, els mecenes del temple en van prohibir la construcció, perquè era un projecte massa revolucionari. Això no obstant, tal com ha evidenciat la història, l’arquitecte que va continuar l’obra no ho va ser menys…

Al cap de poc temps, quan una família de la burgesia catalana de l’època, els Climent Arola , van voler conèixer l’arquitecte “revolucionari”, eren sabedors de la història del temple i ells sí que desitjaven construir un edifici innovador i espectacular al carrer més elegant de la Ciutat Comtal: la rambla de Catalunya.

Després de dibuixar molts esbossos –que avui guardem a la biblioteca de l’hotel– l’arquitecte va projectar en aquest nou edifici tot l’enginy, la creativitat i l’amor que no va poder deixar a la Sagrada Família. Hi va projectar una casa amb balcons arrodonits, escalinates de marbre i columnes jòniques. Ell mateix va triar els alegres terres hidràulics, va dissenyar les motllures dels sostres i es va encarregar de cadascun dels detalls que, encara avui, hi conservem.

Els qui en coneixen la història asseguren que l’esperit de Villar i Carmona roman en aquesta casa, atès que, tal com va declarar alguna vegada, aquesta era la casa dels seus somnis.

*Ficció o realitat? Encara avui no se sap… ;-)